diumenge, 21 de gener de 2018

PRONOMS FEBLES 2



(PER SI NO EN TENIU PROU, amb la feina que us he donat...)
AQUÍ EN TENIU MÉS, DE PRONOMS!

EXERCICIS PRONOMS FEBLES

1. Escriu darrere el verb els pronoms que hi ha davant:


Jo li vaig telefonar
Tu el vas mirar
Ell ens va cridar
Ella les va comprar
Nosaltres la vàrem cantar
Vosaltres els vàreu veure
Ells us va escoltar
Elles et van explicar
Jo li vaig escriure
Tu els vas trobar
Ell el va treure
Ell hi va anar
Nosaltres us vàrem veure
Vosaltres ho vàreu dir
Ells es van perdre
Elles us va mirar


2. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Tots van davant el verb:

La mare fa el dinar
Ara rentarem la moto
Na Maria té feina
Llegirà els contes
Comentes allò
Teníem set
Visitarem pobles
Amagaran les claus
Aprofitava el temps
Passejarà pel jardí
Comprava el llibre
Atrapava rates
Netejarem els carrers
Viuen en un casull
Menjava pastissos
Comprèn les lliçons
Explicaré això
Són a Peguera


3. Subtitueix la part en negreta pel pronom feble que hi pertoqui. Has de tenir en compte que acompanyen verbs en imperatiu:

Mira això
Mirau allò
Fes el còmic
Feu el mural
Explica el poema
Mirem el diari
Agafa els pinzells
Comprau els pollastres
Mossega les pomes
Ves a Maó
Puja a la muntanya
Tasta la tortada
Penja els quadres
Llegiu rondalles
Explica acudits
Prepara el sopar
Conta el que t’ha passat
Aprèn les cançons


4. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Col·loca el pronom davant i darrere el verb, seguint l’exemple: Va llegir llibres: En va llegir – Va llegir-ne

Va repartir els contes
Va demanar allò
Va fullejar les lliçons
Va dirigir la coral
Va mirar el paisatge
Va fer pa
Va estudiar a la biblioteca
Va caure per les escales
Va veure el president
Va creure les recomanacions
Va moure la carpeta
Vaig creure allò
Va perdre diners
Va perdre els papers

5. Tots els sintagmes ennegrits són CD. Substituïu-los.


Na Marta col·loca les pomes al calaix.
Estrenen aquell film que tant t’agrada.
Tenc molta fruita per berenar.
Va confessar que havia mort set persones.
Durà l’equip a la primera divisió.
Caçaven papallones pel sementer.
Aconseguí una càmera de fotos amb els punts acumulats.
L’apotecari va vendre tots els medicaments.
Analitzarem això.

6. Tots els sintagmes ennegrits són CI. Substituïu-los.
Cridà fort a la seva filla perquè estava molt esverat.
Telefonareu als vostres pares?
Han fotut una pallissa al meu veí.
Envia el missatge als espectadors ara mateix!
La festa d’inauguració ha agradat a tots els convidats.
Tastar aquelles exquisideses plagué realment a en Josep.

7. Tots els sintagmes ennegrits són CC i CRV. Substituïu-los.


Renunciarà a tots els seus béns.
Hem arribat a casa a la mala hora.
Ve de cal metge sense recepta.
En Miquel caminava amb una mossa desconeguda.
Els quissons jeuen dins la senalla.
T’adones del que has fet?
Tens la documentació al despatx?
Ens hem oblidat de les postres!
El visitant estigué interessat en tots els quadres.

8. Ara és el torn dels atributs i els predicatius.
La mainadera es ventava desesperada al balcó del casalot.
En Quico semblava una fera salvatge.
Estan baldats de tanta feina.
Caminava mig perdut pel passadís de l’hospital.
El grupet de la dreta són les infermeres del teu pare.
Vares arribar a casa regirat per la situació.
Les ocells volen baixos avui vespre.

9. Digues quin tipus de complement és i substitueix-lo pel pronom feble corresponent:


Escriu la redacció al mestre
Explicava contes als nins
Renta la cara a n’Aina
En Joan només té un bolígraf
La pagesa collia fruita.
El torrent davalla ple.
Escriu a ta mare
Escriu la postal
La cuinera feia pollastre rostit
Anàrem a la plaça
Érem al cinema
Veníem de Barcelona
Ningú no renunciava al premi final
Va bé acostumar-se a fer esport
Només parlen de futbol
Pensa a donar menjar als animals
Ets massa gelós per ser només el seu company.
Es dediquen a la venda de llibres vells
No sap jugar a cartes
Es recorda de l’excursió
No han pagat la mesada a les treballadores.
Parlen de nosaltres
Pensam en totes les coses
Aquell infant du tacat el baverall.
Tots vàrem renunciar a la festa de fi de curs
Telefonem a tots els ciutadans!
Aquella dona pareix la Mare de Déu.
No sé si m’arriscaré a passar
Sempre s’oblida dels problemes

1. Substitueix els CD i CI d’aquestes oracions pels pronoms febles adequats:
Varen explicar allò a la mare
Va dir als convidats que no hi arribassin tard
Pregunta als que esperen per què fan tant de renou
Varen dir al director que en Pere encara no hi era
Explicarem tot el que ha passat a les autoritats
Va demanar als assistents que no fumessin 


2. Substitueix els complements subratllats per la combinació de pronoms adequada col·locant-los davant i darrere el verb. Fitxa’t en l’exemple:

La mestra va demanar el treball als nins: La mestra els el va demanar – La mestra va demanar-los-el
Dóna albergínies a tots
Dóna les albergínies a tots
Explica contes als cosins
Posa els jerseis als nins
Torna la carpeta a les mestres
Explica allò a en Joan
Amaga l’arròs als excursionistes
Va repartir caramels als nins
Vaig manllevar aquest disc als meus amics
Explica el que hem dit als avis
Penja l’abric dins l’armari
Compra els caramels a la botiga En Jaume va fer un obsequi als seus pares.


3. Substitueix els següents complements per la combinació de pronoms adequada. Fes-ho de les dues maneres sempre que sigui possible:

Hem solucionat el problema a en Joan
Nosaltres vàrem donar els llibres a na Maria
Avui duré el regal al meu amic
Avui horabaixa tornarem les sabates al sabater
N’Alexandre llegeix contes a na Lluïsa
Després comprarem la farina a la mare
Explicaré el problema al meu company
Deixaré la pilota a en Toni
Demà duré les entrades al meu amic
He comprat taronges a en Jaume
Regalaré un llibre a na Joana
Explicarem els problemes a l’alumne

4. Corregeix les faltes que trobis a aquestes frases:


Volia veure-ls. Llegeix-els, aquests poemes. Portem-el a casa. Duguem-els-ho a casa. Acostuma’t-hi. Dóna’li records. Fesho aviat. Me’n ha comprat tres. No l’utilitzaven bé, l’eina. Talla’m-els curts, els cabells. Dóna-me-ho tot. Què m’en dius? Ja t’en sortiràs. No’t moguis. Deixam fer. Si ens deixa el martell, els hi tornarem de tot d’una. Aquelles al·lotes deuen trobar estrany que no els hi presentem els nostres amics. L’aigua els hi arriba als genolls. Si et demanen el cotxe, deixa’ls hi. Puc donar-lis un bon consell. Jo també vaig a demanar-los-hi diners. 


1. Substitueix tots dos complements alhora:

a) Aquest individu ha pres la cartera al passatger del bigoti.
b) Hem encarregat les postres a la Neus.
e) Ha cedit la paraula al sots-secretari.
c) He venut la brusa a la Griselda.
d) Aviat retornaran el material a la Lluísa.
e) Han apujat el sou al Sergi.


2.Relaciona amb fletxes:
a) Li paga els llibres.                1) L'hi paga.
b) Li paga les factures.              2) La hi paga.
c) Li paga deutes.                      3) Els hi paga.
d) Li paga la manutenció.           4) Les hi paga.
e) Li paga allò.                           5) Li'n paga (o N'hi paga).
f) Li paga els estudis.                   6) Li ho paga.
g) Li paga el mobiliario
h) Li paga els cursets.
i) Li paga això.
i) Li paga el lloguer.


3. Substitueix els dos complements:

a) Donaré la llauna al Pep
b) Donaré la llauna a la Pepa.
e) Donaré les llaunes al Pep
c) Donaré les llaunes a la Pepa.
d) He deixat el tornavís a la Maria.
e) He deixat el tornavís al Marià,
f) He deixat les tenalles a la Júlia.
g) He deixat les tenalles al Julià.


4. Substitueix els dos complements:

a) Demà mateix tornarem això a la Lucrècia.
b) Venim per demanar la cassola grossa a la mare
e) Donava caramels al seu nét.
c) A vostè l'aprecia moIt. Ja veurà com li facilitarà informacions molt valuoses.
d) Ha canviat els bolquers a la criatura.
e) Li han esclafat la pilota de ping-pong,
f) Hem sol·licitat els horaris a l'empleat de la taquilla.
g) Mai no demanava diners al seu pare.


5. Omple els buits amb la combinació adient (sempre dos pronoms).
Model.• • No sabien quina mena de substàncies eren aquelles i van demanar a un farmacèutic
que els les analitzés. 


a) Si necessiten tela, d'aquí a un parell de dies .....................podrem servir un quilòmetre,
si cal.
b) Quant deuen costar aquelles sabates de xarol? Quan vinguin els dependents, ........................ preguntarem.
c) Digues als músics que encara tinc les seves partitures i que ........................... tornaré tan aviat
com pugui.
d) Els clients que vénen al nostre forn a comprar el pa, generalment ja porten bossa, .................... quan no en duen emboliquem amb un paper molt higiènic.
e) Van demanar a l'empleat de I'agéncia de viatges l'adreca de l'hotel, pero no ................................
va saber trobar.
f) Joan, afanya't a fer el sopar als convidats i serveix.................................... de seguida, que ja
ronquen els budells ...
g) Aquests informes són per als arquitectes: fes _______________arribar tan aviat com puguis, que l'Enric i el Joan els esperen amb candeletes.


6. Rescriu les frases substituint per un pronom cada element repetit. 

Model: • Sense voler, he trepitjat el peu a la Paula, pero no he fet mal a la Paula. _ ... pero no li
he fet mal .


a) No cree que la Bet vulgui fer la volta al món en globus amb nosaltres. De tota manera, ja
preguntaré a la Bet si vol fer la volta al món en globus amb nosaltres.
b) Quan expliquis l'accident a la seva dona, explica l'accident a la seva dona amb molt de
tacte.
c) L'Isidre va demanar al màgic Andreu que li expliqués com havia partit la noia, però
aquest no va voler revelar a I'Isidre com havia partit la noia.
d) La nena ha dit que, mentre fos fora, deixaria al seu germà la pilota i la raqueta i, a
última hora, s'ha repensat i ara només vol deixar al seu germà una de les dues coses.
e) La Núria ha demanat al veí que enretirés de davant el gual el seu Eivissa negre matrícula
KK, però aquest es resistia a enretirar-li l'Eivissa negre matrícula KK.
f) És millor que expliquis a la Flor que aquesta nit ens hem trobat, però explica bé a la Flor
que aquesta nit ens hem trobat, que no malpensés ...
g) L'amo no volia que el vailet pasturés el ramat pels seus camps, perquè feia malbé
a l'amo els seus camps.
h) He demanat tants favors a la Margarida, que no tinc prou valor per demanar més favors
a la Margarida.


7.Completa: 

a) Cambrer! Serveixi el segon plat a la meva senyora: no esperi a servir ___ , que té
tard.
b) Aquesta llimonada és per a la Roser: porta _______ .
e) Susanna, dóna aquestes bombetes al pare: porta _______ ara mateix.
d) A l'hora de berenar, el nen voldrà els entrepans: tu seràs l'encarregat de
donar _______ .
e) Va dir que comentaria la cerimònia a la presidenta, pero no va comentar _______ .
f) Encara no tens clar si llogaràs el pis al noi de Cerdanyola? No t'hi pensis més:
lloga _______ .
g) La pobra pianista necessitaria algú que l'ajudés a girar els fulls. Per què no _______
gires tu?
h) La Rita se n'ha anat un moment al lavabo i ha deixat les seves coses a la Berta perquè
______ guardés.


8. Evita les repeticions fent ús d'una combinació de CD + CI.
Models:
• El client ha demanat al notari les escriptures del pis i aquest ha donat les escriptures
del pis al client.
_ ... i aquest les hi ha donades (donat).


a) Com que en Rafel no havia vist mai els nostres peixos, he ensenyat els nostres peixos a en Rafel.
b) El presoner conservava la pipa entre les mans mentre lligaven les mans al presoner.
c) Encara que tothom donava la raó al fiscal, l'advocat defensor tenia prou proves per no donar la raó al fiscal.
d) En Gerard ens va fer una mala passada, pero ens ho vam agafar amb humor: li vam agafar l'orella dreta i vam estirar l'orella dreta a en Gerard tot dient-li que no hi tornés més ...
e) L'Olga va demanar els dos llits plegables a la mestressa i aquesta no va dubtar ni un segon a deixar els dos llits plegables a l'Olga.
f) El conseller allargà la mà a l'empresària i aquesta estrenyé la mà al conseller efusivament.
g) L'Oleguer era tan entremaliat que un dia agafà la cua al quisso amb la intenció
d'arrencar la cua al quisso.
h) En veure passar l'equip rival, en Terenci s'ha ajupit per agafar uns rocs de terra i ha tirat els rocs a l'equip rival.
i)Aquest matí el Ricard m'ha demanat si li podia deixar la maleta i he deixat la maleta a en Ricard.


9. Reconstrueix les combinacions

Model: •A l'Hortènsia se li ha gangrenat una cama i no sé pas si la hi salvaran.
-(...)si salvaran la cama a l'Hortènsia.


a) Ja has pagat el rebut de la llum a la mestressa? -No, encara no l'hi he pagat.
b) L'Eduard em va demanar que, tan bon punt em diguessin la notícia, la hi fes
e) El soldat es va desfer en excuses, pero el sergent no les hi va acceptar.
c) A l'Avel·lina no li agradava gens aquell pis. No se'l compraria per res del món,
bé de preu que l'hi oferissin.
d) La Raquel va demanar a la Sílvia si li podia deixar la moto i la hi ha deixada.
e) Tot i que el metge havia promés a la Marta que li prendria el pols, va marxar sense prendre-l'hi. 



COMBINACIÓ DE PRONOMS


4. Torna a escriure estes frases i substituïx els complements subratllats pels pronoms febles corresponents. Tingues en compte que sempre es tracta de combinacions de pronoms amb funció de CI + CD

a) Si vols demanar el llibre a la Rosa, jo ja no te'l dono.

b) La Maria ha demanat els bombons a la seva amiga.

c) El Manel ha regalat l'ordinador a el Miquel.

d) No ha reservat la pista de tennis al Lluís

e) No vull explicar al Josep les meves dèries

f) Vaig enviar el paquet al meu amic Esteve.

g) El delegat pretenia explicar als mestres què havia passat

h) Em va ordenar: "Dóna el regal als xiquets!"

i) Porta els resultats a les teves alumnes.

j) Si vols que et deixi mil euros, hauràs de tornar-me mil cinc-cents euros.

k) No penso dir el resultat de les proves a la Maria i a tu.

l) Cada nit l'Assumpta llegeix al seu fill el conte que li regalares 

m) Vicent va donar això als seus fills 

n) El Miquel et volia desbaratar totes les propostes

o) El meu company em regalà una camisa vermella

p) El Joan ens porta la declaració d'hisenda

q) No volia tornar-nos els diners.

r) He regalat tres vestits a unes amigues.

s) Podríem deixar els nostres apunts a en Joan.

t) L'equip local va arribar a guanyar el partit als visitants

u) Conta un conte als xiquets, si us plau.

v) No ha volgut comprar les entrades a vosaltres.

w) El Joan ha fet la casa per a ell

Més exercicis per si voleu practicar a casa

PRONOMS FEBLES. Exercicis d'omplir forats de Maria Immaculada:
1. el els en ho l' la les n'
2. el Els els en Ens ens ho 'ho l' la les li Li 'ls m m' me Me n' us
3. els en hi ho l' les li me n'
4. el els En ho l' la les
5. Els En en hi Ho l' les Li n'
6. en hi n n'

dissabte, 20 de gener de 2018

PRONOMS FEBLES


 ELS PRONOMS PERSONALS: FUNCIONS I COMBINACIONS

Com que ja comenceu a ser experts en això de detectar els complements del verb, anirem al gra. Llegiu el resumet (que de ben segur ja domineu), preneu-ne bona nota i prepareu la prova...
Ànims, que això està fet, estimats!

1. FUNCIÓ DEL COMPLEMENT DIRECTE

Recordeu que el CD mai porta preposició! 
Pel que fa a la primera i segona persona, els pronoms que funcionen com a CD són:

1a persona: EM (m'/-me/'m) en singular i ENS en plural. Ex. Mira'ns a la cara (a nosaltres).
2a persona: ET (t'/-te/'t) en singular i US en plural. Ex. Us buscà tota la nit (a vosaltres).
3a persona: el CD pot ser substituït pels pronoms febles següents:

ES (s'/-se/'s) si es tracta d'un acte reflexiu. Ex. Ell es pentina tots els dies (a ell mateix).

El, la, els, les ; SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Demano els seus mitjons. Els demano.
- En : SN no determinat. 

"Demano llibres- En demano".
Ho: Substitueix a Això, allò, oració subordinada - 

"Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull".

2. FUNCIÓ DE COMPLEMENT INDIRECTE

1a persona: EM (m'/-me/'m) en singular i ENS en plural. Ex. Ens han reservat entrades (a nosaltres).
2a persona: ET (t'/-te/'t) en singular i US en plural. Ex. T'has comprat un cotxe nou? (per a tu).
3a persona:
ES si es tracta d'un acte reflexiu. Ex. S'ha pentinat els cabells (a ella mateixa).
LI singular (masculí o femení) . Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) . Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.


3. EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

4. L'ATRIBUT

- S'adjunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut.

" L'Anna és tímida".
- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal:
" La sabata és de pell"- La sabata de pell.
- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. "Ell és el geni.-Ell l'és"
Ho- substantiu indeterminat. "És arquitecte.- Ho és."
En- per emfasitzar. "Que n'és, de ximple".

5. EL PREDICATIU
 Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).
- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". "El trobo trist". I a més concorda amb el subjecte o el CD-" Els nois es mantenen tensos".

- Substitució pronominal:

Hi- generalment sempre. 
"Viu estressada- Hi viu".
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. 
"Em dic Josep. Me'n dic"

6. EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada:
On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

- Substitució pronominal:

En - CC introduït per la prep DE. 
"Vinc de París. En vinc".
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de".
 "Vaig a Barcelona. Hi vaig".

Els CCManera se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no)
" Parla malamen"- hi parla/ "Camina de genolls - Hi camina".


Ja deveu haver observat que, moltes vegades , substituïm més d'un complement en una mateixa frase. En fer-ho, col.loquem els diversos pronoms-substituts seguint un ordre molt fàcil de descobrir. Ara ho veureu:

Se te l'ha menjada (la coca a tu)
   (CI)(CD)

Us n'encarregarem (roba a vosaltres)
(CI) (CD)

Els la hi portarem (la càmera a ells a l'hotel)
(CI) (CD) (CC)

Ho agafes? T'ajudarem amb un esquema: 


1r. LLOC
2n. LLOC
3r. LLOC
4t. LLOC
REFLEXIU
CI
CD
(o atribut)
Adverbials
(CC, CP, C. Pred)


És clar que normalment no en trobem quatre de seguits, però aquest és l'ordre de "prioritats". Normalment, ens trobem l'ordre per parelles i no més.

Segons aquesta "llei" que acabem de formular, creieu que les combinacions pronominal són correctes?


"El gos mossega la cama a la nina": El gos li la mossega
                                                          (CI) (CD)
"Ensenyes les fotos a la iaia?": Li les ensenyes?
                                          (CI)(CD)
"Està torrat. ha dedicat els poemes al pot de pega": Li'ls ha dedicat
                                                                           (CI) (CD)
Què trobeu? Us sonen bé? Les heu sentides moltes vegades?

Doncs bé, en teoria haurien de ser correctes, però com que ens sonen tan estranyes ("malament", en dieu vosaltres) en català central es produeix un canvi:


Quan la forma LI (CI) ha de precedir una de les formes EL, LA, ELS,  o LES (CD) s’inverteix l’ordre. I amés transformem el LI en HI.


Així diem:

"El gos la hi mossega"
          (CD)(CI)
"Les hi ensenyes?"
(CD)(CI)
"Els hi ha dedicat"
(CD)(CI)


I ara, ja, macos i maques... A TREBALLAR UNA MICA!


http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/pronoms%20febles/teoria.htm
http://marta-aprovam.blogspot.com.es/2012/01/els-pronoms-febles.html



divendres, 19 de gener de 2018

L'Edat Antiga (3)

LES LITERATURES ORIENTALS
La literatura oriental que més ha influït en la civilització europea és l'hebrea.  Els hebreus eren un poble semític que s'instal.là a Palestina fa més de tres mil anys. Són els creadors de la Bíblia, un text fonamental, ja que esdevingué la base de les religions jueva i cristiana. 
La redacció de la Bíblia es va iniciar uns mil anys abans de crist i es va acabar al S. I o II dC.


LA LITERATURA GREGA
Si la literatura hebrea determina les creences religioses d 'Europa, la cultura grega és el bressol  de la civilització occidental, tant pel fa als sistemes polítics, com al pensament filosòfic  i a la literatura i  l'art.

La font d'inspiració de la literatura grega és sobretot la mitologia. Els mites són narracions que expliquen l'origen del món, dels fenòmens naturals, de les tradicions...així com les gestes de Déus i herois. Els mites relacionats amb la guerra de Troia i amb Tebes són els que més sovint han estat tractats pels autors grecs, sobretot a l' èpica i al teatre. Els principals gèneres literaris de la tradició europea tenen el seu origen a Grècia. El més antic és l'èpica.

La literatura occidental s'inaugura amb dos poemes èpics atribuïts aHomerLa Il.liada l'Odissea. El tema del qual parteixen els dos poemes ésla guerra de Troia, que enfrontà durant deu anys grecs contra troians.



Pel que fa al teatre occidental, tant la tragèdia com la comèdia, Va néixer a Grècia, a partir del culte a Dionís, déu del vi. La tragèdia grega assolí el seu apogeu al S. V aC, a Atenes, amb les obres d' Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

La tragèdia gira a l'entorn d'un conflicte generat pel destí i les passions humanes, amb personatges elevats (déus, herois, reis...) que es veuen abocats a un final tràgic. la lluita contra allò que és irremeiable és el nucli de les grans tragèdies gregues.

dimecres, 17 de gener de 2018

L''Edat Antiga (2)


APOL.LO I DAFNE


Image result for APOLO I DAFNE

Abans de tot, Apol·lo és fill de Zeus i Leto. És el déu del sol, del vaticini i de la música. Els seus atributs principals són l’arc, la fletxa i la cítara. El seu símbol és el llorer i els llocs de culte són Delos i Delfos. Per altre banda, Dafne és la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea. És una gran caçadora i també sacerdotessa de Gea.


Ovidi comença a relatar l’episodi així (versió): “ EL primer amor de Febo (Apol·lo) va ser Dafne, filla de Peneu, i no va ser producte del cec atzar sinó de la violenta colera de Cupido”.
Apol·lo després de matar a la temible serp Pitó que s’amagava a la muntanya Parnàs, la va seguir, aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les fletxes que d’una vegada per totes acabarien amb la vida de la criatura i farien que Apol·lo s’apropiés del prestigiós Oracle.
Ple d’orgull per la victòria de la serp Pitó, Apol·lo va tenir la valentia de burlar-se i desprestigiar al déu Eros, per dur l’arc i fletxes sent tan sols un nen. Apol·lo li va dir que les seves fletxes eren infalibles, ja que havia aconseguit matar a aquella bèstia i el déu Eros li va respondre que les seves feien més mal, ja que es tractaven de l’amor. Eros (Cupido) tenia dues fletxes: una era la de l’amor, amb la punta daurada, i l’altra era la del refús, amb la punta de plom. Davant l’ofensa d’Apol·lo, Eros ple de fúria li va disparar una fletxa d’or, fent que aquest s’enamorés bojament de la nimfa Dafne, mentre que a ella li va disparar la de plom, fent odiar l’amor i especialment el d’Apol·lo.

 Així doncs, Apol·lo perseguia contínuament a Dafne, i aquesta fugia d’ell com si fos un monstre.
Apol·lo li pregava  el seu amor i ella s’amagava en les profunditats del bosc per evitar ser enxampada pel seu  pretendent. Però la sort no va estar de part de Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven a Apol·lo a què l’atrapés. En veure’s sense escapatòria, Dafne va invocar al seu pare Peneu per a què aquest la convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la seva llibertat. De cop, la pell de la nimfa es va convertir en una escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus peus i la terra es van convertir en un, ja no podia moure’s, es van començar a lligar les arrels que sortien de les seves extremitats amb la terra. Apol·lo veient com la seva musa es convertia en arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l’esperit de la nimfa en l’arbre. En veure que Dafne ja no podia ser la seva muller, Apol·lo va prometre que l’estimaria eternament i que les seves branques serien la corona dels herois.

 Finalment, Apol·lo va fer que l’arbre sempre lluïs verd i bonic gràcies als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat.

 

1. Llegeix aquest passatge de les Metamorfosis d'Ovidi que narra el dissortat amor d'Apol·lo per Dafne, una nimfa filla del riu Peneu de la regió de la Tessàlia. En grec dafnh (dafne) vol dir 'llorer'.

 http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/apollo/daphne.html

2. Mira i escolta aquesta història  moderna d'amor.

-  Quins personatges hi apareixen?
-  Quina relació  trobes entre els personatges que apareixen al mite d' Apol.lo i Dafne i els que apareixen al vídeo?

dilluns, 15 de gener de 2018

L'Edat Antiga

EXPLICAR EL MÓN A TRAVÉS DEL MITE



Al llarg de la història, totes les cultures s'han preguntat sobre els grans enigmes de la humanitat: quin és l' origen de la vida? Què s'esdevé després de la mort? Existeix el més enllà? Quin és el sentit de l'existència?

Unes i altres, segons els moments i les circumstàncies històriques, han donat respostes diferents als mateixos interrogants.

Si l'home modern busca respostes a través de la ciència, com a sistema interpretatiu per entendre el món, l'home de l'edat antiga s'explicava la realitat a través del mite. I el mite no és tan sols un conjunt de relats fabulosos sobre déus i herois, no és tan sols una manera d'explicar l'origen del món i de tot allò que pren vida. El mite és un sistema simbòlic que, a través de la màgia de la paraula i de la creativitat més esplèndida, ens remet a la bellesa, a la més bella literatura.

QUÈ ENTENEM PER LITERATURA ANTIGA?

L'Edat antiga és el període que comprèn des de les primeres civilitzacions, sorgides pels volts del 3000 aC, fins al S. V dC, data  de la caiguda de l 'Imperi romà.

- Els pobles de l'Orient creen les primeres mostres literàries. Es caracteritzen per l'abundància d'elements simbòlics i fantàstics. Les literatures més destacades són:
      1. La literatura índia: arriba al món occidental a través dels àrabs.
      2. La literatura hebrea: la Bíblia n' és el llibre principal, que estableix la base de les creences religioses de la civilització occidental.

Els pobles d'Occident creen la literatura grecoromana i constitueixen l'origen de la literatura europea. Grècia estableix les bases de l' occident europeu en tots els àmbits (literari, filosòfic, polític, científic...) i Roma en serà l'hereva i continuarà l'obra feta pels grecs.

QUÈ ÉS UN TÒPIC LITERARI?

Els escriptors de tots els temps han escrit sobre allò que preocupa l'ésser humà: la mort, el pas del temps, l'amor, la bellesa, la concepció de la natura, el sentit de la vida... Aquests són els temes literaris per excel.lència, que els grecs i els romans ja van tractar abundantment i sàvia. Un tòpic literari és una frase esteriotipada que recull un sentit  relacionat amb un d'aquests temes.  Per exemple, tempus fugit, fa referència al pas irremeiable del temps, font de preocupació per a tots els humans.

divendres, 12 de gener de 2018

Sant Jordi 2018

Heu pensat mai què hauria  passat si  el Tirant lo blanc   L’HAGUÉS ESCRIT UNA DONA ? o   Què hauria passat si… Hitler hagués guanyat la Segona Guerra Mundial o  si  1+ 1 fossin cinc ? Doncs  amb aquest concurs tractarem d' esbrinar-ho.

El nostre concurs literari es tracta d'això:  d'escriure  CONTRACONTES,  de donar-li la volta a la història, a la biologia,  a les matemàtiques, a la literatura, a la música…  i preguntar-nos  « què hauria passat si … » i escriure un conte amb la resposta. 
Què? Us hi animeu?

PREMIS SANT JORDI 2018
 Concurs literari
“Què hauria passat si...?”
(Bases del concurs 2017-18)

 Image result for sant jordi drac i llibre
1) Podran optar als premis tots els alumnes de l’escola a partir de PRIMER d’ESO  i fins a QUART D’ESO.

2) Els treballs han de ser redactats en llengua catalana o castellana.

3) El gènere: narratiu.

4) Els temes a tractar han d’ estar adscrits a les matèries que se us han assignat: socials, matemàtiques, música, E. Física, cultura clàssica, literatura, tecnologia, religió, llatí, ciències naturals o informàtica.
No heu d’oblidar, però, el lema dels jocs florals d’aquest curs: “què hauria passat si..”. Per tant, tot ha de ser una bogeria, creativitat i imaginació (encara que no tingui ni cap ni peus!).

5)És obligatòria la participació de tots els alumnes.

6) Els treballs es presentaran en format paper. Caldrà lliurar-los al professor-a  de l’ àrea de LLENGUA CATALANA, qui s’encarregarà de fer-los arribar als professors de les matèries corresponents , que en faran una avaluació prèvia abans de lliurar-ho al jurat (Comissió de Sant Jordi).

1r. ESO: Socials o Naturals
2n ESO:  Plàstica o Socials
3r. ESO: Música o Naturals
4t ESO:  Biologia o Socials
7) Extensió aproximada: 200-250 mots.

8)Data límit de  lliurament de treballs : 1 de març de 2018

9) La publicació del veredicte i el lliurament de premis es farà el  23 d’abril de 2018.

10) El jurat es reserva el dret de no acceptar un treball que cregui que no és original de l’alumne/a.


LA COMISSIÓ DE ST. JORDI