dimecres, 3 de gener de 2018

L'Edat Antiga (3)

LES LITERATURES ORIENTALS
La literatura oriental que més ha influït en la civilització europea és l'hebrea.  Els hebreus eren un poble semític que s'instal.là a Palestina fa més de tres mil anys. Són els creadors de la Bíblia, un text fonamental, ja que esdevingué la base de les religions jueva i cristiana. 
La redacció de la Bíblia es va iniciar uns mil anys abans de crist i es va acabar al S. I o II dC.


LA LITERATURA GREGA
Si la literatura hebrea determina les creences religioses d 'Europa, la cultura grega és el bressol  de la civilització occidental, tant pel fa als sistemes polítics, com al pensament filosòfic  i a la literatura i  l'art.

La font d'inspiració de la literatura grega és sobretot la mitologia. Els mites són narracions que expliquen l'origen del món, dels fenòmens naturals, de les tradicions...així com les gestes de Déus i herois. Els mites relacionats amb la guerra de Troia i amb Tebes són els que més sovint han estat tractats pels autors grecs, sobretot a l' èpica i al teatre. Els principals gèneres literaris de la tradició europea tenen el seu origen a Grècia. El més antic és l'èpica.

La literatura occidental s'inaugura amb dos poemes èpics atribuïts aHomerLa Il.liada l'Odissea. El tema del qual parteixen els dos poemes ésla guerra de Troia, que enfrontà durant deu anys grecs contra troians.



Pel que fa al teatre occidental, tant la tragèdia com la comèdia, Va néixer a Grècia, a partir del culte a Dionís, déu del vi. La tragèdia grega assolí el seu apogeu al S. V aC, a Atenes, amb les obres d' Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

La tragèdia gira a l'entorn d'un conflicte generat pel destí i les passions humanes, amb personatges elevats (déus, herois, reis...) que es veuen abocats a un final tràgic. la lluita contra allò que és irremeiable és el nucli de les grans tragèdies gregues.

dilluns, 1 de gener de 2018

L'Edat Antiga

EXPLICAR EL MÓN A TRAVÉS DEL MITE



Al llarg de la història, totes les cultures s'han preguntat sobre els grans enigmes de la humanitat: quin és l' origen de la vida? Què s'esdevé després de la mort? Existeix el més enllà? Quin és el sentit de l'existència?

Unes i altres, segons els moments i les circumstàncies històriques, han donat respostes diferents als mateixos interrogants.

Si l'home modern busca respostes a través de la ciència, com a sistema interpretatiu per entendre el món, l'home de l'edat antiga s'explicava la realitat a través del mite. I el mite no és tan sols un conjunt de relats fabulosos sobre déus i herois, no és tan sols una manera d'explicar l'origen del món i de tot allò que pren vida. El mite és un sistema simbòlic que, a través de la màgia de la paraula i de la creativitat més esplèndida, ens remet a la bellesa, a la més bella literatura.

QUÈ ENTENEM PER LITERATURA ANTIGA?

L'Edat antiga és el període que comprèn des de les primeres civilitzacions, sorgides pels volts del 3000 aC, fins al S. V dC, data  de la caiguda de l 'Imperi romà.

- Els pobles de l'Orient creen les primeres mostres literàries. Es caracteritzen per l'abundància d'elements simbòlics i fantàstics. Les literatures més destacades són:
      1. La literatura índia: arriba al món occidental a través dels àrabs.
      2. La literatura hebrea: la Bíblia n' és el llibre principal, que estableix la base de les creences religioses de la civilització occidental.

Els pobles d'Occident creen la literatura grecoromana i constitueixen l'origen de la literatura europea. Grècia estableix les bases de l' occident europeu en tots els àmbits (literari, filosòfic, polític, científic...) i Roma en serà l'hereva i continuarà l'obra feta pels grecs.

QUÈ ÉS UN TÒPIC LITERARI?

Els escriptors de tots els temps han escrit sobre allò que preocupa l'ésser humà: la mort, el pas del temps, l'amor, la bellesa, la concepció de la natura, el sentit de la vida... Aquests són els temes literaris per excel.lència, que els grecs i els romans ja van tractar abundantment i sàvia. Un tòpic literari és una frase esteriotipada que recull un sentit  relacionat amb un d'aquests temes.  Per exemple, tempus fugit, fa referència al pas irremeiable del temps, font de preocupació per a tots els humans.

dimarts, 21 de novembre de 2017

DETERMINANTS I QUANTITATIUS

ELS DETERMINANTS


RECORDA:




- L'article no s'apostrofa davant paraules femenines començades per i,u, hi, hu àtones (la unió); davant de noms de lletra (la ema); davant d'una "i" /"u" consonàntiques, amb "h" o sense (la iaia, la hiena).


- Les formes "llur/llurs"dels possessius, formes literàries, equivalen a seu, seva, seus, seves. S'usen quan hi ha més d'un posseïdor, en els altres casos són incorrectes. (El llapis del Joan i la Roser- llur llapis)


- En els numerals hi ha formes que s'escriuen amb guionet (D-U-C): entre les desenes i les unitats (trenta-quatre); entre lles unitats i cetenes (quatre-cents).


- La forma "bastant" no presenta forma femenina (hi ha bastant gent)


- Les formes "prou, massa i força" no tenen plural (Són massa noies)


- Cal fer atenció a l'ús de les formes "molt i gaire": "molt" s'usa en frases afirmatives (fa molta calor) i "gaire" s'usa en les frases interrogaties, negatives, condicionals i després de "sense" (Fa gaire fred? No fa gaire calor)


- Cal fer atenció l'ús de les formes "prou i bastant": "prou" equival a "suficient" (no tenim prou diners); "bastant" equival a "certa quantitat" (Hi ha bastants animals).


- No s'ha de confondre l'adverbi "gens" amb el pronom "res" (No tinc gens de ganes de sortir aquest vespre/ No fan res)


- Davant de nom de ciutat, nació..., la forma "tot" és invariable. (Tot Catalunya fou un clam contra la guerra).


- Les formes "algo, els demés, ningun, varis" són incorrectes. Les correctes són "alguna cosa, els altres o la resta, cap, diversos o alguns".


- "Ambdós o ambdues" signifiquen tots dos, totes dues.


- "Qualsevol, qualsevulla, fan el plural afegint una essa entre mig: qualssevol, qualssevulla.


- La forma "sengles" significa "respectius, corresponents".



EXERCICIS

1. Escriu la forma que convingui en cada cas: el nostre/la nostra
avió, maleta, postre, pis, casa, cançó, germà, gos, mirada, casament, pendent

2. Substitueix cada una de les formes destacades per la forma de possessiu corresponent. Fixa't quan hi pots posar les variants llur i llurs:


a) El cotxe d'en Ramon s'ha estavellat: el seu cotxe s'ha estavellat
b) Les discussions dels nuvis vn durar tota la nit: ........ discussions van durar tota la nit.
c) Els invents dels científics han revolucionat el mapa genètic: ........... invents han revolucionat el mapa genètic.
d) El casc del Pep està abonyegat: ......... casc està abonyegat.
e) La casa dels avis té una vista sorprenent: ......... casa té una vista sorprenent.
f) L'èxit dels famosos és una qüestió de consum cultural: .......... èxit és una qüestió de consum cultural.

3. Assenyala les formes de demostratiu i possessiu i digues si són determinants o pronoms:


a) El meu pare és més autoritari que el teu. Aquella nit va quedar ben clar com era de fort el seu geni.
b) Si aquest és bo, aquell és millor. No veus aquestes etiquetes?
c) Això és ben clar i aquestes coses les sap tothom.
d) Aquest quadern és el meu i aquell és el teu.
e) Aquestes sabates no són les meves.

4. Completa cada una de les oracions següents amb el quantitatiu que calgui. No has de repetir cap forma:


a) Tinc ................ por que no sé si seré capaç de fer la prova.
b) ............. nois has convidat a la festa? Em sembla que ja n'hi ha .........., de gent.
c) Té ............. vergonya i ............ barra. Així és el teu germà.
d) Em fa l'efecte que has preparat ............ menjar. Si fas .............. plats, en tindrem per dies.
e) No tinc ................ gana.
f) Hi he posat ................. sal.

5. Omple els buits amb "gens" o "res":


a) No queda ......... de pa. Vaig a comprar-ne. Vols ...... més?
b) No tinc ......... de ganes d'anar a treballar. Passa ....... si avui no hi vaig?
c) No hi ha ........ a pensar, no hi ha ......... a fer.
d) A la tele no fan .......... de bo.
e) No és .......... treballador. Ara bé, no és ......... empipador, tot li està bé i no rondina per ........... .


6. Omple esl buits amb "molt, molta, molts,moltes o gaire, gaires:


a) Hi ha ..................... gent a la botiga, però crec que no farem ...................... caixa. Miren .................... i no compren ........................... .


b) No és .............................. optimista. Sempre veu les coses ............................. difícils.


c) Va enviar .......................... currículums sense .......................... probabilitts d'aconseguir cap feina.


d) Crec que hi ha .................... gent que pensa que no som ......................... eficaços.


e) Si no hi ha ......................... gent, aprofitaré per comprar ........................ coses.




7. Corregeix les formes incorrectes:


a) Tota Barcelona gaudeix de les festes de la Mercè.


b) Aquí hi ha algo que no va gaire bé.


c) No patexis, els demés arribaran aviat.


d) He llegit varios anuncis que conviden a la presentació de la botiga.


e) No hi ha ningun problema que no es pugui resoldre.


f) Tinc masses problemes.




8.  Assenyala els determinants i pronoms que hi ha en aquest text i digues de quin tipus és cada un:


Molta gent pensa que el meu company no té gaires coses al cap. De fet, té poca intel·ligència i, com diuen molts, no té tres dits de front. Jo crec que no té gaire solució; son pare tenia les mateixes característiques i, de fet, tot l va anar bé. Tothom ho sap.




9.  Escriu amb lletres els numerals següents: 16, 17, 28, 75, 109, 231, 1004, 2425, 28302084

dilluns, 20 de novembre de 2017

DETERMINANTS I PRONOMS




EL DETERMINANT I EL PRONOM




EL DETERMINANT
·    Acompanya sempre el substantiu i en delimita el significat. Els dos concorden engènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural): Aquestes branques han caigut
·     Classificació:


- Articles: el, la, l’, els, les


EL PRONOM

·  Funcions

-         Fan referència a les persones del verbjo sóc alt
-        Substitueix un nom o SN: T’agrada aquesta casa; a mi, aquella.
-        Substitueix una oració sencera: m’han dit que tornés a venir, però no ho he fet.

·  Classificació

- Personals forts: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells...
- Personals febles: em, et, nos, us, ens, ‘ls...
- Relatius: que, què, qui, el qual, les quals


DETERMINANT i PRONOM

·      Hi ha una sèrie de determinants i pronoms que presenten la mateixa forma. La diferència la trobem en la funció; el determinant acompanya un nom i el pronom el substitueix.  Ex. El meu germà i el teu són amics.  “Meu” és un determinant que acompanya al nom “germà”. I “teu” és un pronom perquè substitueix al nom germà. No porta un nom al costat a qui determinar.

·      Són els següents: 
-          Possessius: meu, teu, seu, nostre, vostre, seu...
-          Demostratius: aquest, aqueix, aquell...
-          Numerals: cardinals 1,2,3... ordinals: primer, segon, tercer 1r,2n,3r
-          Quantitatius: quant, tant, molt,poc, bastant, gaire, massa, força, prou, més, menys, gens
-          Indefinits: algun, algú, ningú, tothom, res, altre, tal, tot
   


1.  Completa el quadre:


Determinants
Pronoms
Indiquen...

demostratius

X

X
...proximitat o llunyania del nom en relació amb el parlant



... el posseïdor de la realitat designada del nom



... una quantitat exacta o l’ordre exacte



... una quantitat aproximada



... una quantitat de forma imprecisa



...una pregunta o una exclamació



... presenten o actualitzen el nom



... indiquen les persones que intervenen en la comunicació


2.    Digues si els mots marcats són determinants o noms i a quin nom determinen o substitueixen

a)    Cada fracàs ensenya a l’home alguna cosa que li calia aprendre. Dickens
b)  Guarda les teves pors, però comparteix el teu valor amb els altres. R.L- Stevenson
c)  Estimar-se no és mirar-se l’un a l’altre, és mirar junts en la mateixa direcció. A.de Saint Exupéry
d)  El vint-i-vuit de desembre ens recorda el que som durant els altres tres-cents seixanta quatre dies de l’any. M. Twain
e)  El valor és la primera qualitat humana perquè és la qualitat que garanteix lesaltres. W. Churchill
f)   És fàcil ser valent des d’una distància segura. Esop
g)   Hi ha més mons, però poden trobar-se en aquest. P. Éluard
h)   La millor manera de gastar el temps és consumint-lo. M. Duras


3.    Col·loca els determinants i pronoms de l’activitat anterior al lloc corresponent:

Articles

Determinants indefinits

Pronoms indefinits

Determinants possessius

Pronoms personals

Pronoms demostratius

Pronoms relatius


4.    Encercla la forma correcta:

a)  Hi havia força/ forces persones al mercat            d) Ja has menjat prous/prou gelats
b)  Tens gaires/gaire caramels?                        e) No vull menjar masses/massa bombons
c)   He quedat amb bastant/bastantes amigues             f) He avançat bastanta/bastant feina

5.  Escriu aquests determinants i pronoms al lloc corresponent i digues si fan de pronom o determinant:
 cinquena, et, ell, quantes, ‘ls, la, quina, qui, el meu, aquests, ho, tres, que, tu, la, mi, molta, la , ella, la meva,els.

a) Et vaig dir que no ________ fessis.                
b) _________ pomes vol, ________?
b) Parla amb _______ quan _____vulguis      
c) _______veu _____ sents és la_______
d) ____ no diu ____ veritat                                      
e) Ara tinc _____ son                     
f)  _____ ha vingut?                                                
g) No conec la _____ norma del codi
h)  _____ conversa més absurda!
i)    ____   ____ porquets és ____  ____ conte preferit
j)  -Vols ____ llibres?-Sí, posa ___ a ___prestatgeria


ELS PRONOMS RELATIUS

1. El pronom relatiu feble QUE
- El pronom relatiu exerceix una funció substitutiva d'un mot que ha aparegut anteriorment i, acompleix, alhora, una funció d'enllaç (ex: El paper que tenen en aquesta papereria és de bona qualitat).
- La forma de relatiu QUE fa les funcions, 

6.    Digues si els mots marcats són determinats o pronoms i de quin tipus.

a)      Dóna’m aquella pel·lícula. Aquesta no m’agrada
b)      Els seus ulls són més bonics que els meus
c)       L’explicava l’àvia, aquesta història
d)      Quina sorpresa que vingués!
e)      Agafes uns pantalons o n’agafes dos?
f)       Vaig a molts llocs i torno a alguns

divendres, 17 de novembre de 2017

"Back to the future"

I si imaginem el futur?
.... Fa més de 30 anys, una pel.lícula americana va marcar tota una generació d'adolescents  i ens va fer imaginar com seria d'estrafolari un llunyà 2015, tan lluny llavors i ara tan a tocar. 

L'heroi de "Back to the future"  (Michael J. Fox) viatja a bord d'un cotxe volador que circula per autopistes aèries i és capaç de generar  energia nuclear a partir d'escombraries orgàniques.  Els videojocs dels adolescents del 2015 prescindeixen de cap comandament i van més enllà de la "playstation" actual, una mena de Wii que funciona també amb la veu. Aeropatins, videoconferències, roba intel.ligent i autoajustable  i unes curioses ulleres que els permet veure pel.lícules i respondre trucades. Us sona tot plegat? I què em dieu de la recollida de signatures per salvar el vell rellotge de la torre? Fan servir una mena de "tablet"!
Senzillament: genial!





https://www.youtube.com/watch?v=k7f0swDurLM
Va predir el futur Robert Zemeckis? Segurament no.  "Regreso al futuro2" té encerts i equívocs, però bé val la pena tornar-la a veure. O no?

EXPRESSIÓ ESCRITA1

 Com serà la nostra societat d'aquí 30 anys?  Vols predir el futur  i viatjar al 2047 en un ras-ras?
 Imagina com serà aquest futur nostre! pensa una mica i descriu com serà la roba, l'oci, l'alimentació i les vacances en aquest futur que ens espera:  tecnològicament avançadíssim? Retorn a les cavernes? Pensa, imagina i comparteix!! 
A què esperes? Viatgem al futur, doncs?

dimecres, 1 de novembre de 2017

MORFOLOGIA NOMINAL (2)

I...un munt d'exercicis!



1.Classifica els mots següents segons la seva categoria gramatical:


dona                              
aquest                     
córrer                          
vermell 
sense
ells
alegria
i
això
hi
però
intel.ligent
allà
algun
ara
gran
molt                  



2.Classifica els determinants següents (articles, demostratius, possessius, numerals, indefinits, quantitatius, interrogatius o exclamatius):

cada, trenta-dos, seves, quins, aquest, les, gaire, alguns quart, aquella, teva, centena, nostres
                

RECORDA!

1. L'article no s'apostrofa davant paraules femenines començades per i,u, hi, hu àtones(la unió); davant de noms de lletra (la ema); davant d'una "i" /"u" consonàntiques que formen part d’un diftong creixent, amb "h" o sense (la iaia, la hiena).

2. Les formes "llur/llurs"dels possessiusformes literàries, equivalen a seu, seva, seus, sevesS'usen quan hi ha més d'un posseïdor, en els altres casos són incorrectes.

3. En els numerals hi ha formes que s'escriuen amb guionet (D-U-C): entre les desenes i les unitats (trenta-quatre); entre les unitats i centenes (quatre-cents).

4. La forma “bastant” en femení té la mateixa que el masculí bastant (hi ha bastant gent).Bastanta / bastantes no és correcte.

5. Les formes "prou, massa i força" no tenen plural (Són massa noies) masses, prous, forces

6..Cal fer atenció a l'ús de les formes "molt i gaire": molt s'usa en frases afirmatives (fa molta calor) i gaire s'usa en les frases interrogatives, negatives, condicionals i després de "sense" (Fa gaire fred? No fa gaire calor)

7. Cal fer atenció l'ús de les formes "prou i bastant""prou" equival a "suficient" (no tenim prou diners); "bastant" equival a "certa quantitat" (Hi ha bastants animals).

8. No s'ha de confondre l'adverbi "gens" amb el pronom "res" (No tinc gens de ganes de sortir aquest vespre/ No fan res)

9.Davant de nom de ciutat, nació..., la forma "tot" és invariable. (Tot Catalunya fou un clam contra la guerra).

10.Les formes "algo, els demés, ningun, varis" són incorrectes. Les correctes són "alguna cosa, els altres o la resta, cap, diversos o alguns".

11."Ambdós o ambdues" signifiquen tots dos, totes dues.

12. "Qualsevol, qualsevullafan el plural afegint una essa entre mig: qualssevol, qualssevulla.

13. La forma "sengles" significa "respectius, corresponents".


3.Identifica les categories gramaticals de les paraules d'aquest text:

Aquests dies, quan em llevo, davant de la finestra de la meva cambra les altes tiges del fenàs, fan una mena de fines reverències a ple sol. La prunera clàudia que hi ha ran de la casa és immòbil en l'ombra, carregada com mai de fruit. Tot d'una passa una puput, delicadament decorada, o s'alça, amb piuladissa alegre, un vol de pardals. Enllà, hi ha constel·lacions de campànules d'un blau pàl·lid. I els avellaners tenen un verd fosc, gerd, gairebé


                                                                    Marià Manent, L'aroma d'arç (1970)

4. Posa en cada cas la forma de l'article que convingui:

euga, ela, àguila, Anna, por, elisió, unió, imaginació, indústria, erra, ungla, Índia, humitat, inanició, imatge.



6. Completa cada una de les oracions següents amb la forma de l'article contracte adequada:

a) Vaig passar....... carrer ..... avi i no vaig trobar-lo.
b) M'agrada anar ...... estadi i veure l'ambient que regna ..... camp.
c) Si no sóc a ...... Pere, truca'm a ............ Andreu.
d) Vinc ........ camp i he vist les vaques que pasturaven ...... era.
e) En Manel de ........ Estret escriu contes ...... mainada del poble.
f) A la plaça ........ Oli hi arribaràs passant ...... riu.
g) Posa el nom ....... marge ....... full.
h) La dedicatòria no és ...... Pere, sinó ......... Laia.



7. Escriu la forma que convingui en cada cas ( el nostre/la nostra):

avió, maleta, postre, pis, casa, cançó, germà, gos, mirada, casament, pendent



8. Substitueix cada una de les formes destacades per la forma de possessiu corresponent. Fixa't quan hi pots posar les variants llur i llurs:

a) El cotxe d'en Ramon s'ha estavellat: el seu cotxe s'ha estavellat
b) Les discussions dels nuvis van durar tota la nit: ........ discussions van durar tota la nit.
c) Els invents dels científics han revolucionat el mapa genètic: ........... invents han revolucionat el mapa genètic.
d) El casc del Pep està abonyegat: ......... casc està abonyegat.
e) La casa dels avis té una vista sorprenent: ......... casa té una vista sorprenent.
f) L'èxit dels famosos és una qüestió de consum cultural: .......... èxit és una qüestió de consum cultural.



9. Assenyala les formes de demostratiu i possessiu i digues si són determinants o pronoms:

a) El meu pare és més autoritari que el teu. Aquella nit va quedar ben clar com era de fort el seu geni.
b) Si aquest és bo, aquell és millor. No veus aquestes etiquetes?
c) Això és ben clar i aquestes coses les sap tothom.
d) Aquest quadern és el meu i aquell és el teu.
e) Aquestes sabates no són les meves.


10. Completa cada una de les oracions següents amb el quantitatiu que calgui. No has de repetir cap forma:

a) Tinc ................ por que no sé si seré capaç de fer la prova.
b) ............. nois has convidat a la festa? Em sembla que ja n'hi ha .........., de gent.
c) Té ............. vergonya i ............ barra. Així és el teu germà.
d) Em fa l'efecte que has preparat ............ menjar. Si fas .............. plats, en tindrem per dies.
e) No tinc ................ gana.
f) Hi he posat ................. sal.



11. Omple els buits amb "gens" o "res":
a) No queda ......... de pa. Vaig a comprar-ne. Vols ...... més?
b) No tinc ......... de ganes d'anar a treballar. Passa ....... si avui no hi vaig?
c) No hi ha ........ a pensar, no hi ha ......... a fer.
d) A la tele no fan .......... de bo.
e) No és .......... treballador. Ara bé, no és ......... empipador, tot li està bé i no rondina per ........... .



12. Omple els buits amb "molt, molta, molts, moltes o gaire, gaires:

a) Hi ha ..................... gent a la botiga, però crec que no farem ...................... caixa.

     Miren .................... i no compren ........................... .

b) No és .............................. optimista. Sempre veu les coses ............................. difícils.

c) Va enviar .......................... currículums sense .......................... probabilitats d'aconseguir cap feina.

d) Crec que hi ha .................... gent que pensa que no som ......................... eficaços.

e) Si no hi ha ......................... gent, aprofitaré per comprar ........................ coses.


13. Corregeix les formes incorrectes:

a) Tota Barcelona gaudeix de les festes de la Mercè.

b) Aquí hi ha algo que no va gaire bé.

c) No pateixis, els demés arribaran aviat.

d) He llegit varios anuncis que conviden a la presentació de la botiga.

e) No hi ha ningun problema que no es pugui resoldre.

f) Tinc masses problemes.


14. Assenyala els determinants i pronoms que hi ha en aquest text i digues de quin tipus és cada un:

Molta gent pensa que el meu company no té gaires coses al cap. De fet, té poca intel·ligència i, com diuen molts, no té tres dits de front. Jo crec que no té gaire solució; son pare tenia les mateixes característiques i, de fet, tot l va anar bé. Tothom ho sap.


15. Escriu amb lletres els números següents: 16, 17, 28, 75, 109, 231, 1004, 2425, 28302084



16. Escriu en lletra, a la teua llibreta, els següents numerals ordinals: Ex. 3r -> tercer

1r 4t 5è 7è 9è 10è 12è 14è 16è


17. Classifica cada paraula del text segons la categoria gramatical a la qual pertanyi:

Les orelles són un òrgan de la curiositat humana considerable i decisiu. Les orelles, s'entén l'oïda. I precisament perquè les orelles són un òrgan de la curiositat donen tants disgustos i males passades. els disgustos poden entrar en el cos per molts camins: una bona part d'ells entren per les orelles.

                                                              Josep Pla, Per passar l'estona


18. Escriu al costat de cada enunciat  l'estructura que li correspongui:

Ex:.- Aviat serà el seu aniversari. adv.+ verb + det + det + nom

- El piano és un instrument de corda.
- Et demanen a recepció.
- Manifestació contra la guerra.
- Si véns, truca!
- Ei, bon dia!
- Envia'm un correu.
- La cançó de la terra amarga.
- Parles i treballes.
- Un nen juga amb una pilota.


19. Digues de què és el conjunt que designa cada un d'aquests substantius. Desprès, cerca tres adjectius, sense repetir-ne cap, per a cada un dels substantius:

Estol, aviram, feix, família, brancam, gent, ram, bandada, ramat, fireta, eixam, llenya, pollancreda, mobiliari.


20. Digues si les paraules destacades són pronoms o determinants. I si són pronoms, quin nom substitueixen:

TRÀNSIT

A l'hora de la mort el sacerdot va provar d'assistir-lo i ell, amb un filet de veu, li preguntà:
- Perdoni, mossèn: quines garanties tinc?
- Tot depèn de la voluntat que vostè hi posi... - va respondre-li l'eclesiàstic amb un to altament professional. 
I el moribund va tancar els ulls, amb una conformitat que hauria de servir d'exemple. L'unse'n va anar i l'altre es va quedar, tots dos submergits en un mateix misteri.
                                                                Pere Calders, Tot s'aprofita


21. Escriu dues frases amb cada mot dels que tens a continuació. En un cas ha de fer d'adjectiu i en l'altre, de substantiu. 

 vermell, savi, diari, jove, impermeable, treballador


22. Digues a quina categoria pertanyen les paraules destacades:

Tenia, però, unes faccions bellíssimes: un nas regular, llavis petits i vermells com elcorall, un front ample, solcat per una lleugera arruga que donava a aquell rostre un no sé què de malenconiós; dos ulls, a més, negres com el carbó, d'un acabat perfecte, ambllargues pestanyes, vius i animats per un esclat poderós, que en algun moment podia espantar fins i tot els més agosarats filibusters. La seva estatura alta, esvelta, el seu aire elegant, les seves mans aristocràtiques, l'haurien fet passar, ja de bones a primeres, perun home d'alta condició social i sobretot per un home acostumat a manar.

                                                             Emilio Salgari, El corsari negre


23. Classifica els adjectius i substantius del text següent. Digues si els noms són propis, comuns, concrets, abstractes, col·lectius o individuals; i si els adjectius són explicatius o especificatius.


Es tractava d'un capellà ni baix ni alt, que a mi em semblà vell i decrèpit, encara que en realitat no devia tenir gaire més de cinquanta-cinc anys. era positivament magre i els ossos del crani li aguditzaven l'expressió enèrgica de la cara, especialment els pòmuls marcadíssims, i el maxil·lar inferior que li feia una barba massissa, agressiva i de molta voluntat. Dut per la meva dèria de comparar exemplars humans amb bèsties conegudes, en les òrbites, les celles i les parpelles de sant baró, vaig veure una gran semblança amb els d'un gos d'atura; un gos d'aquells que, dins el seu aire abandonat i sofert, mantenen, en fina suspensió, una tendresa més aviat desolada.


                                                    Josep Maria de Sagarra, Memòries